Un bosc que ja no existeix, aixecat amb llum.
El verd es va obrint pas entre el fum i tot l’espai s’omple d’un bosc que no es pot tocar. La llum respira: s’espesseix, s’aprima, es mou com si hi hagués vent. No hi ha fusta ni fulles, només aire encès, i tot i així el cos reconeix allò que està mirant.
La peça imagina una distopia que ja hem començat a habitar: la natura substituïda per la seva simulació. Un bosc sense arrels ni estacions.
Un somni digital de color verd que ens recorda allò que hem perdut.
Bosc Sintètic va néixer com a A Green Landscape, un prototip presentat a Turbina, l’espai del MIRA Festival a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. D’aquella primera intervenció en un entorn industrial brutalista va sortir la peça actual, estrenada al festival Ex-Abrupto de Moià. Viatja, i cada espai la reescriu.
Español
Un bosque que ya no existe, levantado con luz.
El verde se abre paso en el humo y el espacio entero se llena de un bosque que no se puede tocar. La luz respira: se espesa, se afina, se mueve como si hubiera viento. No hay madera ni hojas, solo aire encendido, y aun así el cuerpo reconoce lo que está mirando.
La pieza imagina una distopía que ya hemos empezado a habitar: la naturaleza sustituida por su simulación. Un bosque sin raíces ni estaciones.
Un sueño digital de color verde que nos recuerda aquello que hemos perdido.
Bosc Sintètic nació como A Green Landscape, un prototipo presentado en Turbina, el espacio del MIRA Festival en les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. De aquella primera intervención en un entorno industrial brutalista salió la pieza actual, estrenada en el festival Ex-Abrupto de Moià. Viaja, y cada espacio la reescribe.
English
A forest that no longer exists, built out of light.
Green seeps through the haze until the whole space fills with a forest you cannot touch. The light breathes: it thickens, it thins, it moves as if there were wind. There is no wood and no leaves, only burning air, and still the body recognises what it is looking at.
The piece imagines a dystopia we have already begun to live in: nature replaced by its own simulation. A forest with no roots and no seasons.
A green digital dream that reminds us of what we have lost.
Bosc Sintètic began as A Green Landscape, a prototype shown at Turbina, the MIRA Festival space at les Tres Xemeneies in Sant Adrià de Besòs. That first intervention in a brutalist industrial setting grew into the current piece, which premiered at the Ex-Abrupto festival in Moià. It travels, and every space rewrites it.
Turbina, MIRA Festival
Ex-Abrupto, Moià
Direcció i concepte
José Vaaliña
Direcció musical
Pol Marquès
Direcció tècnica
Antonio Vera · David Ros
Artistes CG
Pol Marquès · Elena Sanahujes
Fotografia
Eduard Morato (Ex-Abrupto)
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Vols programar aquesta peça? hello@eyesbergstudio.com